ACTVITATS UNITAT 1 - Comentari de text redactat -

COMENTARI DE TEXT de l’article TRIAS  Y MARINA: FILOSOFIA PARA MEDIAR LA CIENCIA Y DIÓS.

Tal i com ens expliquen els filòsofs Trias i Marina als seus cursos a la UIMP (Universidad Internacional Menéndez Pelayo), actualment existeix una destacable paradoxa contemporània. L’aparició de noves religions religiós conviu amb el arrasador progrés científic, un fet força incomprensible. Els avenços científics haurien d’anar en detriment de l’ascens de la creença en dogmes, ja que els primers acostumen a desmentir els pilars que sustenten la majoria de fes.

            Ara bé, com s’entén aquesta aparent incongruència? Els motius que ens presenten els dos filòsofs són prou convincents: El desenvolupament tecnològic adquireix un caràcter amenaçador per a aquells que no el poden entendre i això indueix a un sector de la societat a refugiar-se en allò irracional, que cada cop guanya més prestigi. Aquesta situació és qualificada de ‘preocupant’ pel senyor Antonio Marina.

            Per exemplificar la dimensió d’aquesta realitat hi ha una xifra sobre la taula: 40.000 religions han nascut els darrers anys. Eugenio Trias ens alerta de la perjudici que comporta la incredulitat sense sentit crític. I aquí és on emergeix la filosofia per solucionar diversos problemes, un remei a cavall de la religió i la ciència. Un dels errors que han comès els filòsofs del passat és haver divagat excessivament sense dur a la pràctica cap proposta.

            Això no obstant, hi ha un component clau per entendre el fenomen: La figura de Déu. La necessitat en la majoria de creences deriva en l’existència d’ésser omnipotent, omniscient i omnipresent, un icona sense la qual no es pot justificar l’univers.

            Per últim, Marina afirma rotundament que es pot complir una dicotomia en el pensament de qualsevol persona: Ser intel·ligent i religiós al mateix temps. Ho argüeix dient que en la pròpia filosofia no s’entén l’univers sense una emergència subsistent. 

Enric Martos