ON VIUREM
COSTUMS
La societat de nostre país al fer-ho d’una zona d’influència musulmana comparteix molts dels trets característics d’aquesta i com és propi a les zones rurals dels països subdesenvolupats:
-Rebuig de la igualtat entre home i dona
- Caciquisme
- Obligació d'anar vestit tradicionalment.
- Control comercial per part de families dominants.
lLLEGENDES
Hi ha una llegenda per explicar la formació de les muntanyes del Nord. Segons diuen abans dels homes i vivien els gegants a les nostres terres. En concret ni havia dos que es portaven especialment malament . Es discutien per saber on començaven i on acabaven les seves possessions. Van ser molts els mètodes que van provar però la tensió anava en augment fins que va desembocar en una baralla. En aquesta baralla a un dels gegants se li va escapar l’eina amb la que es defensava i quan la va voler desenganxar del terra va aixecar tal quantitat que es crearen les muntanyes del Nord i del forat que deixà es crear la conca per on va començar a fluir el riu Alcatraz.
Una de les llegendes més explicades, sobretot per els poble de les muntanyes del Nord, és la d’en Reinald un pasto jove que vivia en temps de la gran invasió morisca. Diu la llegenda que el dia que el gran Sultà va voler atacar la capital, Notenom, va voler passar per l pas de les muntanyes Rommel on els seu gran exercit havia de passar en files de no més de set homes. Llavors conte la llegenda que Reinald , que porta va un ramat nombrós de vaques, va ajeure’s a descansar un moment ,a no més d’un kilòmetre dels exèrcits del soldà, però es va adormir.
Poc després les vaques es van descontrolar i van sortir en desbandada cap el pas Rommel on era l’exèrcit invasor que va ser atropellat per totes aquelles vaques cosa que el va debilitar considerablement. Quan els pocs soldats que quedaven del nostre exèrcit se’n assabentaren va sortir i van atacar el soldà ,que encara era dins del pas intentant salvar tots els seus soldat ferits per aquell atac inesperat, causant-li moltes baixes sobretot de soldats que havies estat ferits per les vaques i eren al terra desemparats. Gràcies al descuit de Reinald la capital es va lliurar d la invasió i el soldà es va haver de refugiar amb el seu debilitat exèrcit més enllà dels camps d’arròs de l’Est.
HIMNE ACTUAL
Darrerament, el grup de rumba la Troba Kung Fú féu un concert multitudinari a la capital de Terra Lliure, Noténom, en motiu del 50è aniversari de la independència del país. Una cançó en especial captivà a les masses i que posteriorment s'integraria, després del pertinent procés deliberatiu, com a himne oficial. El missatge de la cançó coincidia amb els ideals a partir dels quals s'havia anat forjant l'esperit de la societat, així que es va decidir adoptar-lo com a himne representatiu.
La cançó s'anomena 'Volant' i la podreu escoltar clicant AQUÍ
A continuació teniu la lletra:
M’enlairo com un pardal
deixant el vèrtic reposar a terra
i quan menys era el meu pes
jo més pujava, més m’enfilava.
Se m’ha empetitit el jo
i el tot creixia entre els meus braços.
Se m’ha empetitit mon ànsia
de bracet amb ma ignorància
amunt...
ole
Volant, volant he vist
que eren mentida les lleis dels homes.
Volant, volant he vist
que eren veritat les cançons de dones.
Volant, volant he vist
que s’esvaïa tota frontera.
Volant, volant he vist
que en la tristesa hi ha un puntet de guerra
que l’aire és la companyia
i el foc vol sabiduria
i l’aigua amaga la vida
i la terra amb la panxa crida
i al seré m’enganyo el sóc ara
i el riure i el plor són germans
i l’odi, pes mort dels grans,
dels capgrossos fa capcigranys
amunt...
Volant, volant he vist
que eren mentida les lleis dels homes.
Volant, volant he vist
que eren veritat les cançons de dones.
Volant, volant he vist
que s’esvaïa tota frontera.
Volant, volant he vist
que la galàxia és amb tecnosfera,
que tot flota amb desig
d’acostar-se i atraure els altres
que no em passa res d’estrany,
que no li passi a una estrella llunyana,
que sóc un tresor preciós
com la sardina i la marihuana,
com l’olivada,
com el vent que em pentinava,
Que si volo amb els ulls oberts
veig un miracle aquí, en cada passa.
amunt…
sempre amunt …
deixant el vèrtic reposar a terra
i quan menys era el meu pes
jo més pujava, més m’enfilava.
Se m’ha empetitit el jo
i el tot creixia entre els meus braços.
Se m’ha empetitit mon ànsia
de bracet amb ma ignorància
amunt...
ole
Volant, volant he vist
que eren mentida les lleis dels homes.
Volant, volant he vist
que eren veritat les cançons de dones.
Volant, volant he vist
que s’esvaïa tota frontera.
Volant, volant he vist
que en la tristesa hi ha un puntet de guerra
que l’aire és la companyia
i el foc vol sabiduria
i l’aigua amaga la vida
i la terra amb la panxa crida
i al seré m’enganyo el sóc ara
i el riure i el plor són germans
i l’odi, pes mort dels grans,
dels capgrossos fa capcigranys
amunt...
Volant, volant he vist
que eren mentida les lleis dels homes.
Volant, volant he vist
que eren veritat les cançons de dones.
Volant, volant he vist
que s’esvaïa tota frontera.
Volant, volant he vist
que la galàxia és amb tecnosfera,
que tot flota amb desig
d’acostar-se i atraure els altres
que no em passa res d’estrany,
que no li passi a una estrella llunyana,
que sóc un tresor preciós
com la sardina i la marihuana,
com l’olivada,
com el vent que em pentinava,
Que si volo amb els ulls oberts
veig un miracle aquí, en cada passa.
amunt…
sempre amunt …
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada