Quan caracteritzem el poder polític del nostre país fem una barreja entre la societat contractualista i la societat convencionalista. Creiem en l’estat però no un estat que domini la societat com si fossin robots. Creiem que l’estat ha de posar les normes per tal que cap persona o institució pugui posar-se per sobre dels altres a nivell de poder de paraula. Creiem que l’estat ha de controlar la jerarquia de poders i evitar l’aprofitament dels béns i serveis sense ser merescuts. No recolzem la teoria contractualista ja que arriba defensar el poder absolut i és per a nosaltres impensable ja que tot el poble ha de portar el país endavant i només amb les idees de la sobirania s’arriba a un punt comú. Per això creiem també en alguns aspectes la política convencionalista i el poder de la paraula. L’estat ha de representar simplement les diferents visions que té el poble i deixar que el diàleg i la arbitrarietat de les paraules ens portin a fer el camí comú de tots. Els aspectes que fan que no creiem plenament en les teories convencionalistes és que la arbitrarietat de la veritat condueix a un desequilibri entre els més febles i els més forts i com que tothom té una visió diferent es necessita una mínima posta en comú que això és càrrec de l’estat.
Segons la nostre història venim d’un gran imperi on hi regnava el gran soldà; per tant era una societat contractualista amb un poder absolut. Des de la guerra que ha patit el nostre poble volem començar una nova política on el poble pugui decidir que hem de fer en tots els àmbits i que l’estat sempre pugui tenir un control regular sobre les decisions. El poder de la paraula decidirà qui serà el cap de la república per votacions generals.
No ens inspirem en cap filòsof concret perquè gairebé tots es decanten per ser contractualistes o convencionalistes i nosaltres procurem per a una societat mixta. Creiem en la teoria de Rawls, una teoria contractualista moderna on diu que la societat funciona com una empresa cooperativa. Que els beneficis siguin distribuïts de forma completament justa entre els habitants del nostre país. Volem accentuar, igual que John Rawls que la justicia és el més important i què cada cas ha de ser revisat des de diferents punts de vista. Això es contradiu amb altres filòsofs contractualistes Hobbes quan recolza el poder absolut perquè en el poder absolut la justícia no apareix en lloc; simplement l’arbitrarietat de l’absolutista decideix quelcom. Estem d’acord amb John Locke quan defensa l’estat liberal polític, es a dir, un sistema de democràcia que inclou la divisió de poders de l’estat; legislatiu, executiu i judicial.
Defensem la idea de Loke quan diu que l’estat no pot decidir arbitràriament sobre els ciutadans sense el consentiment d’aquests. Locke defensava el poder federatiu que serveix per a tenir relacions amb altres estats; nosaltres també el defensem perquè a la constitució ja diem que és un estat disposat a comercialitzar amb altres països i rebutgem el fet de ser una autarquia ja que tothom pot donar a tothom. Ens posem estrictament en contra de la teoria de Hobbes quan diu que la societat actua per por. Nosaltres volem que l’educació dels més menuts serveixi perquè la societat tingui un comportament correcte sense la repressió estatal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada