Pluja Sublim - Joan Valero

Dissabte a la nit. Plou. Curiós cas el de la pluja, no? Alguns ja estaran al llit, hi ha gent que treballa fins i tot els diumenges, en altres casos estan al llit acompanyats, potser no s'hagin pogut veure per la pluja o l'amor ha sigut més fort i es riuen del món sota les gotes, junts. Potser amb la ment en blanc. Qui collons ho sabrà. ... La pluja m'agrada, de vegades és romàntica,Se senten cotxes. Potser algun ha suspès el genial pla de festa i per contra els altres no deixen que la festa se'n vagi per un simple canvi meteorològic. Saps en aquests moments en què et pares a pensar quins detalls absurds omplen la teva vida...Crec que avui és un d'aquests. Bé, per entendre'ns, no és màgica la manera en què el cel canvia el seu color i es prepara per inundar tot el que es proposi en un tres i no res? Per a mi doncs, ho sembla. I segons els anys que han passat, es veu que no sóc l'únic que opina que ho és, tantes persones han dedicat un moment de la seva vida a la pluja ... Sigui en cançons o en llibres, o en poemes, o com jo, s'han parat a pensar sobre la seva genialitat.Ara des d'un altre punt de vista, no tots veiem la pluja de la mateixa manera, de vegades s'ha carregat part de la terra i el que ha costat que tot torni a la normalitat ... Però això i moltíssimes coses com aquestes fan que la vida sigui 'vida', que quan penses en la pluja no trobis similituds, i que només en instants com aquests, estiguis tan acostumat a ella que puguis fins i tot somia en tocar el cel amb els peus a terra ... Sota la pluja.
JOAN VALERO