dimarts, 22 de novembre del 2011
Tot llest per a la Segona Entrega del Blog
‘Com va la vida?'
‘Com va la vida?'
En l'últim programa d'El club, Albert Om va convidar Buenafuente i Punset a seure en un sofà i parlar, filosofar sobre allò que els vingués de gust. Quan ens van anunciar que Buenafuente i Punset farienCom va la vida? immediatament vaig pensar en aquell dia i em va semblar una bona idea. La conversa és un gènere que sempre m'ha fascinat –Banc Sabadell l'ha incorporat a la seva última campanya– i trobo que si es fa ben fet pot ser un gènere molt suggeridor i un bon espectacle televisiu. Doncs em va encantar la primera entrega de Com va la vida? Va ser una satisfacció tornar a veure Buenafuente a TV3. El seu monòleg és el millor que li he sentit en els últims temps: “El meu nebot de deu anys ja és en una llista d'espera per a una operació de pròstata”, “L'Eduard és l'únic ésser humà que ho domina tot menys la perruqueria”. I Punset estava inspiradíssim. Segons ell tot “s'acaba de saber”, amb un sentit de l'humor sensacional cita compulsivament científics i investigadors i deixa anar frases com “Conec ximpanzés que saben fer sabatilles”, “Ha mort més gent per culpa de l'aire condicionat que de la malària” o “Els corbs de Nova Caledònia tenen una adolescència molt llarga”. És igual què li preguntis, ell sempre respon el que li dóna la gana i acaba retrobant el fil de la conversa. Un format, en fi, apassionant, no gaire car de fer i molt efectiu, perfectament viable en qualsevol televisió: seria molt estrambòtic que a Tele 5 s'asseguessin a parlar mitja hora, què sé jo, Pilar Rahola i J.J. Vázquez? No ho miraria ningú? Jo crec que sí.
Font: El Punt Avui
Afirma Chomsky...
Fa dies que circula per internet una llista atribuïda al lingüista Noam Chomsky que hauria de ser d'obligada lectura per a tothom. El decàleg es titula “Les 10 estratègies de manipulació mediàtica” i tothom que hagi llegit les agudes reflexions d'un dels pocs intel·lectuals que sempre deixen constància de la seva dissidència amb l'ordre establert, segur que haurà dit en veu alta: té més raó que un sant. Noam Chomsky (1928) és un dels gran lingüistes teòrics dels segle XX i sempre ha mantingut un activisme crític amb el poder des de posicions que aquí assimilem al socialisme llibertari. El decàleg és una denúncia dels arguments que fan servir els poders fàctics per manipular l'opinió pública. El primer punt és “L'estratègia de la distracció”. Es tracta de desviar l'atenció de les coses importants, és a dir, dels canvis promoguts des de les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica de la inundació d'informacions insignificants. És una manera de mantenir el públic ocupat i distret, captivat per temes menors, lluny dels vertaders problemes reals. Per acabar d'entendre'ns anem al punt dos: “Crear problemes i després oferir solucions”. Per exemple, deixar que s'intensifiqui la violència urbana, a fi que sigui el mateix ciutadà el que demani més lleis i més seguretat en perjudici de la seva pròpia llibertat. O crear una crisi econòmica, per fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics. I per si no els ha quedat clar anem al punt tres: “L'estratègia de la gradualitat”. Aplicada pel neoliberalisme des dels anys vuitanta: fer que s'accepti una mesura inacceptable, aplicant-la gradualment, amb comptagotes, any rere any. I així fins al desè manament Chomsky. La Florida acull un congrés sobre lideratges educatius
La Florida acull un congrés sobre lideratges educatius
Les sessions s'hi desenvolupen entre el 20 i el 22 d'octubre
L'assagista, filòsof i pedagog José Antonio Marina obre les sessions
El paper que l'educació ha de desenvolupar en la societat, és l'eix central de reflexió d'aquest primer Congrés Estatal sobre Autonomia, Lideratge i Direcció de Centres Educatius que organitza Florida Universitària del 20 al 22 d'octubre.dijous, 17 de novembre del 2011
FiloFoto per Dani Palomo
He escollit aquesta fotografia perquè crec que la música està sempre en las nostres vida . Com podem veure és una dit amb unes partitures musicals .
La música es l'art que pretén ensenyar a expressar sentiments, quan escoltem una cançó podem viure i sentir tot el que volem, depèn de la cançó que escoltàs et pots sentir de una forma o una altre. La música és simple ja que res més son uns sons creats per persones i instruments però que tenen forma .Sempre que escoltàs una nota la associa's amb un altre i desprès amb un altre fins arribar a escolta i veure el que vols. La música t'ensenya a viure ,a ser com ets tu mateix ,a no tindre por de ser diferent com també a imaginar i complir somnis . Jo particularment quan escolto cançons " Camals mullats " o " 19 dias y 500 noches " recordo aquells moments que han sigut feliços per mi. La música t'ajuda a passar el dia a dia ,en definitiva t'ensenya a ser persona. Se que la música mai desapareixerà ja que es única i insubstituïble. Vui dir que si mai heu parat a escoltar la lletra de una cançó qualsevol ho feu la analitzeu i veurem com tot el que diu te sentit i es perfectament racional . Per últim m'agradaria que sapigueu que tot aquell que no porta la música dins del sereu cos no li serà tant fàcil viure com ha un que si la porta i que ho pareu dos minuts a escoltar el gran art de aquesta vida la MÚSICA.
