ENTRADA FILOSOFIA 3R TRIMESTRE

Com ha entrada del tercer trimestre he triat una entrevista a un filòsof alemany anomenat Safranski, que és un filòsof molt important, conciederat dels més importants que segueixen viu. De l'entrevista que he llegit (http://www.informador.com.mx/fil/2011/342070/6/el-ser-humano-es-destructivo-porque-no-esta-en-paz-consigo-mismo-safranski.htm) vull destacar-ne el seu títol i fer-ne una reflexió. El seu títol era:
El ser humano es destructivo porque no está en paz consigo mismo Sí sóc sincer, al llegir aquest títol, se m'han passat pel cap totes les barbaritats que ha fet l'ésser humà algunes vegades sent-ne conscient i altres no, però a mi el que ma fet més pensar han sigut totes les barbaritats que hem comés els éssers humans, sent-ne conscient. Sent breus, trobem el genocidi als jueus, les bombes atòmiques, les violacions i genocidis comesos a la guerra dels Balcans etc... En podríam trobar molts més d'actes semblants aquets, però sí fem cas a la reflexió feta per Safranski,El ser humano es destructivo porque no está en paz consigo mismo,L'ésser huma ha comés tots aquets actes perquè amb ell mateix no estava en pau o no es podia perdonar alguna cosa del passat o no ha sigut lo suficient racional i fort, per utilitzar la raó envers de la força. Sí ens introduïm més en aquets fets esmentats anteriorment, els alemanys van cometre el genocidi perquè estaven convencuts que ells eren la raça ària i que els jueus l'únic que havien fet durant anys i anys era embrutar la seva raça i sobretot va ser buscar l'explicació fàcil de tots els seus infortunis, va ser fàcil, la van ajudicar als jueus, aleshores que va passar? La gent alemanya pensava en el passat en tots els errors comesos per la nació alemanya i pensava amb els jueus a més a més de tota la publicitat de hitler en contra d'ells, però seguint la reflexió, que debia passar pel cap dels alemanys? L'odi i el impossible perdó per uns errors que ara, havien de vindre uns altres a corretgir-los, tot això es va acabar convertin en destrucció. Després també hem anomenat les Bombes atòmiques, sí, el Japó va bombardejar Pearl Harbor matant a cívils i mils de mariners, sí, va ser una brutalitat que no va tindre res a veure amb la brutalitat de la seva resposta. Aquí es torna a demostrar la reflexió, els estadounidencs, destrossats per lo de Pearl Harbor i amb la incapacitat de perdonar-se allò, van transformar l'odi, la tristor la ràbia amb destrucció, llançant dues bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki, que va destrossar les illes amb questió de segons, sense deixar cap rastre de vida. Últim fet anomenat, violació i genocidi a la guerra dels Balcans. Es violaven a dones perquè la seva ètnia s'extingis i al nèixer els nens fossin sang seva, es matava a nens perquè sense ells aquesta ètnia no tenia futur, s'exterminava a milers de persones amb la única excusa de que no eren com ells i no volien ser com ells creien que havien de ser, ni actuaven al seu gust. Havent fet un breu resum dels fets anomenats , i havent fent una reflexió sobre la frase de Safranski, jo em plantejo sí l'ésser humà és un ésser prou racional per evolucionar simultàniament que ho fan les armes de foc, i no cometre més barbaritats tan poc èticas com les ja fetes i que s'estan fent acutalment, en un futur tampoc molt llunyà.

NOTÍCIA RELACIONADA

Hem escollit la notícia següent: ''Els ximpanzés parlen, menteixen i fan poesies amb el lleguatge dels signes''

perquè creiem que té una doble vinculació amb la feina que hem realitzat. De fet, es toquen dos temes rellevants que ens interessen especialment: L'un és el del comportament del ximpanzés, en el que podem observar la seva capacitat a l'hora d'imitar conductes humanes tan nostrades com ara el fet de parlar, mentir o fer poesies (encara que sigui a través del llenguatge dels signes). Al llarg de l'article del Diari Ara s'aprofundeix en aquestes qüestions. 

Per altra banda, ens lliga fortament el fet que aparegui a la notícia el nom d'un filòsof actual de tanta repercussió social com Noam Chomsky. Precisament, ell negava la possibilitat comunicativa de tots aquells éssers que no fossim humans. 

A continuació, us deixem amb la notícia redactada i, a més a més, l'enllaç pertinent prement AQUÍ

Els ximpanzés parlen, menteixen i fan poesies amb el llenguatge dels signes

Els ximpanzés han après a comunicar-se amb el llenguatge dels sords, segons estudis d'una parella de psicòlegs. Els resultats contradiuen científics com Chomsky

El matrimoni nord-americà format per Deborah i Roger S. Fouts ha dedicat la seva vida a combatre la idea que el llenguatge és l''últim bastió' de la singularitat humana. El resultat ha estat més de 40 anys de treball amb uns ximpanzés que no només han après a comunicar-se amb el llenguatge de signes, sinó també a mentir i fer poesia.

Aquesta parella de psicòlegs comparatius, de l'Institut de Comunicació entre Humans i Ximpanzés de la Central Washington University, es jubilarà l'estiu que ve tot sabent que han complert la seva missió i que han pogut "tancar la boca" a molts científics –entre ells el lingüista Noam Chomsky– que durant dècades negaven aquesta possibilitat comunicativa.

Els Fouts van ser continuadors dels treballs iniciats als anys seixanta per un altre matrimoni –els també psicòlegs Allen i Beatrice Gardner– a qui la NASA va cedir la ximpanzé Washoe després que l'agència espacial va abandonar la seva investigació amb "ximponautes".

Washoe va ser introduïda en un ambient humà on només es parlava el llenguatge de sordmuts, una via molt diferent de la d'equips que, dècades abans, havien intentat ensenyar llenguatge oral a una ximpanzé que en sis anys només va poder pronunciar, i no clarament, quatre paraules: "mama", "pare", "tassa" i "a dalt", explica Roger simulant els sons que van sortir de la boca de la primat.

Capacitat de dir "estic trist" o demanar perdó

Els Gardner i el seu equip, on Roger era becari, creien que la vocalització dels ximpanzés era involuntària, com el so que fa un humà si es copeja el dit amb un martell. Van apostar per aprofitar el moviment natural de les seves mans (com utilitzen els exemplars salvatges, amb dialectes propis) i van decidir criar Washoe com una nena sorda, amb el llenguatge de signes dels EUA.

La primat va aprendre més d'un centenar de signes veient com es comunicava l'equip, i així podia demanar menjar o que el rasquessin, o expressar conceptes complicats com "estic trist" o demanar perdó.

Però la vida domèstica amb Washoe es va fer complicada. Quan els Gardner van decidir cedir-la a un centre d'Oklahoma, Roger no va voler deixar-la sola en aquell laboratori –on s'ho passaria malament en gàbies al costat d'uns congèneres als quals anomenava "bestioles negres"– i va aconseguir que la traslladessin amb ell a Washington per seguir investigant, fins a la mort de la ximpanzé el 2007.

En tots aquests anys, el matrimoni d'investigadors, que ha passat per Barcelona convidat pel CosmoCaixa i la Fundació Mona, va poder veure com Washoe va traslladar el llenguatge a la seva "família", Tatu, Dar i Loulis –una cria adoptada que va aprendre els signes sense intervenció humana– fins a nivells sorprenents: arribaven a parlar ells sols mentre "llegien" una revista, ja que són capaços de posar nom al que veuen a les fotos (beguda, menjar, gelat, sabates...).

Composicions poètiques amb signes

"Parlen com una família; si uns discuteixen, s'intenta posar pau; quan Loulis li treia una revista a Washoe, ella el maleïa i li deia 'brut'", explica Deborah, que indica que els primats també saben utilitzar els signes per mentir.

Així es veu en una gravació en què Dar va fer creure a Washoe que Loulis l'havia pegat i es va tirar a terra assenyalant-lo i demanant amb signes a la seva mare una "abraçada". La mare, a més, va acabar renyant el suposat agressor, una infantil malícia típica de Bart Simpson o d'un davanter a l'àrea petita.

Més sorprenent encara va ser una altra gravació en què un dels ximpanzés repetia "plorar, plorar; vermell, vermell; silenci, silenci; divertit, divertit", un enigma per a l'equip fins que un amic poeta de la parella va apuntar que els signes d'aquestes paraules eren similars i que es tractava d'una al·literació de la llengua de signes, una composició poètica.

"Hi ha evidències que són capaços d'aprendre els signes, d'ordenar-los i conversar, tenen una sintaxi, fins i tot són capaços d'inventar i transmetre'ls", remarca Roger Fouts.

El següent pas: evitar els maltractaments d'animals

Encara que es jubilaran del seu treball a la universitat per dedicar-se als seus cinc néts, als quals veuen poc, Deborah i Roger reconeixen que seguiran anant a veure els seus altres "néts" ximpanzé. "No podem dir-los que tenim 68 anys i ens jubilem; anirem a veure'ls encara que ja no cada dia", avancen.

Els Fouts estan satisfets de la prohibició de les curses de braus a Catalunya i confien en què s'estengui a la resta d'Espanya.

"Amb els nostres companys animals hem tingut una relació d'explotació, els hem tractat com a esclaus; ara, encara que a poc a poc, almenys estem passant al camí de compassió", afirma esperançat el científic, crític amb el tracte que encara es dóna als ximpanzés a molts laboratoris dels EUA.

La parella lamenta que la difusió de les seves sorprenents investigacions no hagi servit per detenir el maltractament a aquests primats, però confien en què aquestes arribin a les escoles i que provoquin un canvi d'actitud en les noves generacions.

STORY BOARD DE LA VIDEOCREACIÓ AMB EL GUIÓ INCORPORAT

A continuació, presentem l'Story Board (les captures d'imatge de les diferents seqüències que integren el nostre vídeo) juntament amb el guió, que en aquest cas es tracta de la veu del narrador omniscient.
IMPORTANT: Per tal de poder apreciar el contingut de cadascuna de les caselles, cal prémer damunt la imatge, de manera que s'obrirà una finestra amb la versió original, en que ja es defineixen correctament les lletres.

VIDEOCREACIÓ DEL TERCER TRIMESTRE

Justificació del vídeo 

En primer lloc, la intencionalitat del vídeo és molt clara: Pretenem mostra a través d'un seguit de reflexions filosòfiques el què representa per a tots nosaltres el concepte d'ésser humà. Com s'ha convingut amb la resta del grup classe, resulta ser un terme extraordinàriament complexe, ja que abraça una gran quantitat de dimensions, tot podent-se agafar al mateix temps des de una gran diversitat de perspectives. 

Així doncs, vàrem decidir centrar la nostra videocreació en dos eixos fonamentals que en vertebrien l'estructura: 

El primer punt clau era l'exposició de cadascuna de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner, perquè creièm que es tractava d'un tema del qual podríem treure molt de suc, bo i associant una escena interpretada per cadascun de nosaltres a cadascuna de les diferents intel·ligències.

La segona base a partir de la qual vam edificar el bloc següent de la videocració era el plantejament dels dilemes morals com una realitat present en la via dels homes. Vam debatre-ho i vam consensuar que conformava un aspecte essencial en la naturalesa de tot ésser humà, ja que el seu transcurs vital està marcat per un seguit de decisions que anirà adoptant, fent un exercici d'avaluació dels pros i contres, extraient conlusions de les accions empreses en un passat, valorant el caràcter ètic de les tries, etc. 

Per últim, únicament ens resta detallar que les escenes foren enregistrades en la seva majoria en entorns forestals i rurals, concretament als monts d'Arenys de Munt i sobretot a la Font Picant d'Argentona. Aquestes peces estan combinades amb algunes altres rodades en entorns d'interior de diferents edificis. Hem dotat la videocració d'aquesta modesta dualitat per mostrar que l'ésser humà també pot viure en harmonia amb dos medis tant anteposats com són l'urbà i l'agreste. Es tracta d'un missatge tàcit, és a dir, en cap moment del vídeo hi ha una descripció explícita del mencionat aclariment. 

Per poder visualitzar la videocració on-line

A continuació, teniu l'enllaç directe a Vimeo per tal que pogueu visualitzar el vídeo en què es pretén exposar una definició de l'ésser humà. Accediu a ell prement AQUÍ. 
És recomanable utilitza el Google Chroma com a navegador preferencial, ja que amb el Mozilla Firefox pot arribar a presentar complicacions de tipus tècnic.

Rols de cada membre del grup

Joan Alcaraz: Ha actuat com a PRODUCTOR, juntament amb en Dani. S'ha encarregat de buscar els llocs idonis per a gravar i proporcionar-nos estances per a poder editar les escenes i acabar cuinant el producte final.
 Enric Martos: Ha actuat com a GUIONISTA i MUNTADOR. Ha efectuat la feina de documentació prèvia i ha estructurat els continguts essencials del curt. Un cop realitzat el rodatge, ha escollit les imatges, les veus i els efectes del producte final. Com a muntador, ha col·locat i editat les gravacions, afegint els elements necessaris: àudio, transicions...
 Dani Palomo: Ha actuat com a PRODUCTOR, juntament amb en Joan. Ha coordinat tots els equips tècnics i humans per dur a terme el rodatge i la post producció: muntatge d'àudio i vídeo.
 Rafa Pardo: Ha actuat com a CAMERA. Ha estat el responsable que els equips tècnics funcionessin i estiguessin a punt per a la seva utilització. Ha plasmat les directrius de la resta del grup, així com canalitzant les pretensions del realitzador i el guionista.
Oriol Sánchez: Ha actuat com a realitzador. S'ha encarregat de fer possible tot el que veiem a la pantalla, decidint els tipus de plans. Ha coordinat el nivell creatiu i humorístic del projecte.