FILO FOTO DEL SEGON TRIMESTRE

Arguments

Aquesta foto pretén demostrar gràficament l'abisme existent entre les persones amb poder (influència política, social i econòmica) enfront a les de estrats més baixos, en le moment en què han de ser jutjades per haver comès presumptament un delicte. En la part esquerra de la imatge, a sota, es mostra a un indigent sostingut per la meva mà, a qui me'l miro des de dalt perquè està situat a una posició inferior. Això vol dir que per l'únic fet de dormir en un espai públic ja se'l condemna a pagar una multa que mai podrà afrontar. Per aquest motiu, explico a la frase de dalt de la imatge que aquest col·lectiu, per posar un exemple, (el quart món) és el que disposa menys recursos per sobreviure i alhora causa menys perjudicis a la societat, i per contra és el que li toca pagar els plats trencats. A l'altra cara de la moneda, ens trobem amb l'il·lustre expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps. Jo el sostinc en el palmell i el me'l observo des de una posició inferior, com si jo fos un vassall i ell un gloriós senyor feudal i un noble de l'època. En aquest cas, la seva implicació amb casos de corrupció, desviaments de fons públic, cofets passius... (la llista és interminable) proven que mereix complir una condemna per tot el mal que ha causat. Tanmateix, actualement es troba absol, fet denunciable i que només es pot haver produït per culpa de tota la influència inherent a un president de Comunitat Autònoma, en què els seus tentacles poden arribar fins a límits insospitats.
A tall de conclusió, només cal afegir que aquesta era la meva intenció, mostrar el contrast entre els dos extrems que engendra la societat en què vivim i les diferències perfectament tangibles que els separen i els mantenen a anys llum l'un de l'altre. Així doncs, es pot determinar que la justícia no és ni molt menys igual per a tothom, tot i que ho hauria de ser.

8. Constitució

8. Constitució

1. Terra lliure és una república on el cap d' estat i el cap de govern és el mateix.
2. La constitució pot ser canviada quan la majoria absoluta de la societat guanya un referèndum. Aquest només serà possible cada 4 anys.
3. El nostre país creu en els drets humans i creu en la llibertat d’expressió i el poder del poble.
4. Tots els ciutadans són iguals davant la llei i han de ser fidels a la constitució fins que no es voti a favor del canvi.
5. El frau fiscal i la falsa comunicació de rendes a l' estat serà penalitzat sota les decisions d'un jutge públic.
6. Els terra lliurencs tindran edat de treballar als 18 anys. Abans s' ha d' estudiar obligatòriament fins als 18 anys.
7. Els terra lliurencs seran majors d' edat als divuit anys i el carnet d' identitat serà diferent als menors.
8. Terra lliure és un estat laic.
9. L’ idioma oficial és el turc.
10. Les terra lliurenques i els terra lliurencs tindran els mateixos deures i drets davant la societat i no es presentarà cap diferència davant la diferència de sexe en cap àmbit.
11. Les empreses privades tindran un control semestral per equilibrar la contaminació i el fet de passar-se dels límits comportarà una penalització o el tancament definitiu. Ens considerem un estat ecològic en tots els àmbits.
12. El monopoli està prohibit i l' espoli de la renda estarà controlat per l' estat.
13. Les primeres matèries importades seran ben valorades ja que els factors de producció són complementaris i cap d' ells pot superar el 20% de guanys respecte els altres ja que representaria un espoli.
14. Els diners no decidiran l' explotació de la terra sinó que l' estat tindrà les pautes per decidir els terrenys explotats.
15. La societat sense feina rebrà un sou mínim per poder viure.
16. Les forces armades estatals d' abans de la guerra queden suprimides ja que som un país pacífic i es prohibeix comercialitzar amb armes a nivell estatal i a nivell d' empreses privades.
17. Som un país que volem obrir portes a comercialitzar amb els països i compartir el que faci falta.
18. Es considerarà possible una autodeterminació d’una part del país que es vulgui independitzar mitjançant un referèndum global.

5. Caracterització del poder polític

5. Característiques del poder polític

Quan caracteritzem el poder polític del nostre país fem una barreja entre la societat contractualista i la societat convencionalista. Creiem en l’estat però no un estat que domini la societat com si fossin robots. Creiem que l’estat ha de posar les normes per tal que cap persona o institució pugui posar-se per sobre dels altres a nivell de poder de paraula. Creiem que l’estat ha de controlar la jerarquia de poders i evitar l’aprofitament dels béns i serveis sense ser merescuts. No recolzem la teoria contractualista ja que arriba defensar el poder absolut i és per a nosaltres impensable ja que tot el poble ha de portar el país endavant i només amb les idees de la sobirania s’arriba a un punt comú. Per això creiem també en alguns aspectes la política convencionalista i el poder de la paraula. L’estat ha de representar simplement les diferents visions que té el poble i deixar que el diàleg i la arbitrarietat de les paraules ens portin a fer el camí comú de tots. Els aspectes que fan que no creiem plenament en les teories convencionalistes és que la arbitrarietat de la veritat condueix a un desequilibri entre els més febles i els més forts i com que tothom té una visió diferent es necessita una mínima posta en comú que això és càrrec de l’estat.

Segons la nostre història venim d’un gran imperi on hi regnava el gran soldà; per tant era una societat contractualista amb un poder absolut. Des de la guerra que ha patit el nostre poble volem començar una nova política on el poble pugui decidir que hem de fer en tots els àmbits i que l’estat sempre pugui tenir un control regular sobre les decisions. El poder de la paraula decidirà qui serà el cap de la república per votacions generals.
No ens inspirem en cap filòsof concret perquè gairebé tots es decanten per ser contractualistes o convencionalistes i nosaltres procurem per a una societat mixta. Creiem en la teoria de Rawls, una teoria contractualista moderna on diu que la societat funciona com una empresa cooperativa. Que els beneficis siguin distribuïts de forma completament justa entre els habitants del nostre país. Volem accentuar, igual que John Rawls que la justicia és el més important i què cada cas ha de ser revisat des de diferents punts de vista. Això es contradiu amb altres filòsofs contractualistes Hobbes quan recolza el poder absolut perquè en el poder absolut la justícia no apareix en lloc; simplement l’arbitrarietat de l’absolutista decideix quelcom. Estem d’acord amb John Locke quan defensa l’estat liberal polític, es a dir, un sistema de democràcia que inclou la divisió de poders de l’estat; legislatiu, executiu i judicial.
Defensem la idea de Loke quan diu que l’estat no pot decidir arbitràriament sobre els ciutadans sense el consentiment d’aquests. Locke defensava el poder federatiu que serveix per a tenir relacions amb altres estats; nosaltres també el defensem perquè a la constitució ja diem que és un estat disposat a comercialitzar amb altres països i rebutgem el fet de ser una autarquia ja que tothom pot donar a tothom. Ens posem estrictament en contra de la teoria de Hobbes quan diu que la societat actua per por. Nosaltres volem que l’educació dels més menuts serveixi perquè la societat tingui un comportament correcte sense la repressió estatal.

Poncairé: Teoría convencionalista

Thomas Hobbes: Teoria conctractualista

John Rawls filòsof de la justicia