A. Definició de justícia en el nostre país
La justícia en el nostre país està enfocada des del punt de vista aristotèl·lic, en què aquesta es pren com a igualtat proporcional. D’entre les diverses teories de la justícia, aquesta és la que hem adoptat perquè creiem que és la que aporta una visió més senzilla i alhora vàlida per tal de preservar la igualtat entre els habitants del nostre país. Així doncs, tenim present que pel bon funcionament de la nostra societat s’haurà de vetllar tant per la justícia commutativa (la igualtat o equilibri entre el repartiment de béns i càrregues entre diferents individus de rang igual dins del col·lectiu social) com per la justícia distributiva ( la igualtat o equilibri en l’intercanvi de béns i càrregues entre diferents individus de rang igual dins el col·lectiu social). A continuació, detallem el motiu pel qual no hem escollit la resta de teories de justícia com a model a seguir en el nostre país:
Plató: la justícia aristocràtica com a harmonia social. Pensem que la funció que realitzen els ciutadans no ha de venir dictada per una assignació dels governants, sinó que hi ha d’haver la llibertat per escollir el què es vol ser, de què es vol treballar.
Sant Tomàs d’Aquino: la llei natural. Creiem un dels tipus de llei que propugna aquests tipus de justícia no és vàlid dins la nostra societat. Es tracta de la llei natural, que afirma que és Déu qui atorga a les criatures els mitjans per poder assolir els seus fins. Pensem que les eines per poder assolir els objectius són obtingudes a partir de la tenacitat, el talent i l’esforç de cada habitant, no pas per una força major.
L’utilitarisme: justícia i conveniència social. Pensem que malgrat el missatge inicial ( fomentar la major felicitat pel major nombre de persones) no planteja cap via per distribuir els béns de les persones i aconseguir una mínima equitat econòmica.
Teories socialistes: l’abolició de la igualtat. Creiem que l’Estat (institucions, Àrees Sectorials...) ha romandre com símbol d’estabilitat del país i que, en cap cas haurà de desaparèixer després d’un procés revolucionari. Pensem que aquesta última etapa no tindria raó de ser, ja que en el nostre país no hi ha una divisió palpable i tirànica entre explotadors i explotats.
B. Origen de la justícia en el nostre país
Tal i com ha estat detallat en el primer apartat del projecte, el nostre país és el resultat d’un desmembrament d’un gran imperi a conseqüència d’una conjuntura bèl·lica de fortes repercussions en el mapa asiàtic. A partir d’aquí, en els anys en què el nostre actual estat encara era un territori depenent dels poders que exercia el Consell Central de l’Imperi, els ciutadans no gaudien de drets democràtics i se’ls imposaven lleis arbitràries. Per exemple, no tenien dret a un judici just ni a un advocat si no disposaven de suficients diners per remunerar els honoraris del lletrats. Així doncs, la justícia existent en la etapa Pre-Estat era impartida des del domini carismàtic del màxim dirigent del Partit (l’únic legal a l’Imperi), anomenat El Conspicu Governador. Tanmateix, en el següent apartat aprofundirem sobre la forma de govern anterior i posterior al conflicte armat que va patir el nostre país.
Centrant-nos en la formació de la justícia durant els primers dies de Terra Lliure, hem d’afirmar que els habitants del territori no volien pas desaprofitar la oportunitat de constituir un estat de ple dret, en què d’una vegada per totes poguessin gaudir de les llibertats que ofereix qualsevol règim democràtic. Per a això mateix, calia perfilar la configuració de la justícia, que es va originar a partir d’una consulta popular organitzada pel sector més emprenedor de la societat civil. Els encarregats d’elaborar el referèndum eren gent de totes les edats, des de joves enèrgics que anhelaven un futur prometedor fins a ancians que havien viscut els abusos de l’Imperi i que, per tant, volien evitar caure de nou en la submissió davant una superpotència i constituir-se com un estat independent i plenament democràtic. Una de les qüestions que es van votar fou la anterior teoria de justícia, que va ser la que obtenir la majoria qualificada i, per tant, havia de ser la que s’havia d’implementar. Així doncs, els canvis referents a la justícia que es produïren des de l’etapa en què el nostre país formava part de l’Imperi fins a conformar un Estat independent foren els següents:
- Es va passar del domini carismàtic sobre la població exercit pel Conspicu Governador ( qui no havia de retre comptes amb ningú) a un domini i legitimació racional·legal, propi de les societats pluralistes , de manera que s’estableixen procediments que asseguren l’acord de la cambra de representants del poble.
- Es va passar d’una etapa en què l’Estat era defensat com una institució moralment legítima gràcies a un argument teològic (el Conspicu Governador afirma que el seu poder provenia de Déu) a un argument funcionalista, en què l’Estat i el poder polític existeixen perquè desenvolupen una funció socialment útil i beneficiosa pel conjunt dels membres de la societat, ja que així es garanteix l’ordre social i la convivència pacífica.
Organització del dret
Respecte l’organització del dret al nostre país, el primer que es va fer va ser assumir quines eren les pautes que marcava el dret natural ( el conjunt de principis i normes de caràcter universal, superior i prioritari enfront de les legislacions concrets dels estats, i que serveix com a criteri per jutjar la justícia dels sistemes jurídics particulars ). A partir d’aquesta sòlida base, s’edificà el dret positiu ( el conjunt de lleis vigents a cada país concret ) duent inherent a la seva condició l’acceptació del dret natural anteriorment esmentat. La nostra classe de dret a adoptar és la posició intermèdia entre el positivisme jurídic i el iusnaturalisme. Gràcies a aquest equilibri s’aconsegueix que el positivisme tingui un fonament que respongui als principis universals de justícia, llibertat, etc. Per tant, el primer ha de tenir una orientació cap a complir aquests drets i així tot allò que està regulat, no només d’estar-ho ja és just, sinó al mateix té una finalitat que s’adequa als principis universals del dret universal. Seguint aquestes premisses, cal reajustar contínuament les lleis vigents perquè implantin els drets humans cada vegada d’una forma més extensa i eficaç.
Tot seguit, descrivim els diferents tipus de legislacions i els òrgans judicials que les hauran d’interpretar i emetre un veredicte. L’estructura d’ambdues classificacions és piramidal, és dir, com més amunt està ubicada la fase més rellevància tindrà, i a la inversa.
TAULES MÀXIMES: Conjunt de lleis aprovades per majories qualificades formades a través de la democràcia representativa gràcies a les votacions dels ciutadans a través d’un procés electoral amb participació dels diferents partits polítics. Engloben els casos de l’organització i estructures de l’Estat i de l’Administració, i els drets dels ciutadans.
LLEIS ORGÀNIQUES: Conjunt de lleis estipulades pels representants del poble. Es podran anar adaptant perquè se’n modifica la composició cada quatre anys. Els hi corresponen els casos de les qüestions més importants pel funcionament de la societat (El codi penal, en què hi ha compresos tots els tipus de delictes i penes pertinents).
DISPOSICIONS DE GRAU MAJOR: Conjunt de lleis dictades de nou pels representants del poble que s’ocupa del funcionament de les institucions i òrgans i de l’Estat. Per aprovar-se no necessiten majories qualificades i, per tant, no tenen tanta rellevància com les dues anteriors. Les competències de cada Administració, serviria per determinar.
DISPOSICIONS DE GRAU MITJÀ: Conjunt de lleis serveixen per desenvolupar les polítiques marcades per les classificacions anteriors . Per exemple, en els casos d’enfrontaments entre comunitats socials del país per causes diverses (pel cobrament desigual d’impostos, per exemple). Obtingudes a través de la majoria simple dins la cambra de representants del poble en representació de la diversitat de les Àrees Sectorials
DISPOSICIONS DE GRAU MENOR: Conjunt de reglaments d’execució i desenvolupament de les anteriors lleis. En aquest cas, és més concret i detallat que les disposicions de grau mitjà, que són més genèriques. Per exemple, la Llei de Trànsit té el seu desenvolupament a través del seu reglament (Codi de Circulació). S’obtenen a partir del dictamen emès per les diverses Àrees Sectorials, segons el camp que pertoqui.
DISPOSICIONS D’ÀMBITS REDUÏTS Conjunt de lleis de baixa repercussió en general, referents a diferents àmbits territorials menor, estan establertes per vetllar per la convivència i el respecte mutu entre els ciutadans dels diferents pobles i ciutats. Elaborades també, pels Cossos Rotacionals inscrits en l’àmbit de la justícia.
ORDRES PROVISIONALS: Conjunt de lleis que s’adopten en casos d’emergència dins un àmbit relativament petit i que afecten a un tan per cent de la poblció poc significatiu. Hi ha un marge creat perquè es puguin afegir lleis noves a les existents, ja que a mesura que avança el temps cada cop es produeixen més incidències i que tal valorar-les convenientment. Per exemple, els fems del bestiar abocats per una granja malmetent la qualitat de l’aire d’una zona on hi fan vida cent ciutadans. Elaborades pels Cossos Rotacionals inscrits en l’àmbit de la justícia.
Com es tracta d’un sistema de jerarquia normativa, s’ha de mantenir la següent premissa: Les lleis de rang inferior no poden contradir en cap de les de rang superior. Ens hem fixat en la Teoria del Dret Pur de Hans Kelsen.
………………………………………………………………………………………………………………
TRIBUNAL MÀXIM: És l’òrgan judicial que s’encarrega de jutjar els casos que afecten a la totalitat bo i interpretant les lleis explicades anteriorment. En aquests casos, les lleis més freqüents i que concorden més són les que integren les Taules Màximes.
AUDIÈNCIA ESTATAL: És l’òrgan judicial que s’ocupa d’emetre una sentència sobre els casos vinculats amb els delictes de grau superior. Solen utilitzar-se les disposicions legislatives de les lleis Orgàniques.
TRIBUNAL SUPERIOR PER A CADA CONFEDERACIÓ: És l’òrgan judicial que jutjarà els casos relacionats amb els delictes que posen en perill el funcionament regular de l’Estat, atemptant de ple contra ell. Va estretament lligat amb les lleis de les Disposicions de Grau Superior
AUDIÈNCIA DE CADA FEDERACIÓ: És l’òrgan judicial que té competències per investigar i jutjar els casos en què es violin les lleis especialment de les Disposicions de Grau Mitjà
AUDIÈNCIA PER REGIONS DE CADA CONFEDERACIÓ: És l’òrgan judicial propi de subdivisions de cada confederació que integren l’Estat, conegudes com regions. S’ocupa de valorar i emetre un veredicte de les infraccions de les lleis de les Disposicions de Grau Menor, les que atemptin contra els reglaments més específics de cada normativa.
JUTJAT D’INSTRUCCIÓ: És l’òrgan judicial que únicament té competències per investigar els casos de les disposicions d’àmbits reduïts, no per jutjar-los. Haurà de derivar l’emissió de la sentència i la possible condemna a rangs més alts. Serveix per a agilitzar el funcionament de la resta d’òrgan i estalviar feina als organismes que han de fer la deliberació final. Cada ciutat en disposarà com a mínim d’un d’ells.
JUTJATS DE PAU: És l’òrgan judicial que s’encarrega de gestionar conflictes de baixa intensitat com ara les baralles entre veïns. Com que han d’estar accessibles davant al ciutadà, n’hi haurà un mínim de dos a cada poble de menys de 15.000 habitants, tres als municipis que superin els 3.000 habitants i cinc a les gran ciutats. Es valdrà de les lleis de les Ordres Provisionals per actuar.
Aclariment: En el cas que es refusi una denúncia feta a un òrgan judicial es pot recórrer la seva decisió a l’òrgan de rang superior, que pot acceptar la denúncia i emprendre una investigació i propiciar-ne la mort.
Entitat independent: PROTECTOR DEL POBLE: És l’òrgan equivalent al Síndic de Greuges i en el qual s’han d’adreçar totes aquelles persones que no hagin pogut ser ateses per la resta d’òrgans degut a l’excés de feina o a qualsevol altra circumstància. Tanmateix, no té cap funció resolutiva, simplement s’ocupa de vehicular la denúncia cap a un òrgan de rang superior.
